COMPLEMENT PER LES NITS D'ESTIU

Un dels dies que les nebodes vénen a veure el seu cosí, vam aprofitar per remenar teles i mirar quina els hi agradava més. 

Sabeu per què triàvem una tela? doncs per fer el seu complement preferit: un bolso!

En tenen moltes però mai se'n tenen prou... i vam pensar que una bandolera ara que venia el bon temps i de cara a l'estiu, les vacances i sortir els vespres seria molt encertat.

Així que un cop la tela triada i sabent el color que li agrada més a cada una vaig fer la combinació.

Avui els hi hem donat, crec que han estat contentes. Ara només toca lluir-los!

Ara ja poden disfrutar de les nits d'estiu! 

UN TRESOR PER EL RECORD...

GRÀCIES, és el que volien dir una família a tothom qui havia cuidat i estimat l'àvia que s'acabava de morir. 

Volien fer-los un detall, no sabien què, ni com... Em va trucar la Cristina de 'no paris de cosir' i em va dir si la podia ajudar, que la família li havien demanat els detalls i ella no podia per temps i em va demanar ajuda.

Vam pensar que un bon detall era fer una caixa i posar algun tipus de galeta dins. Era un encàrrec ràpid, amb no gaire temps per pensar.

Finalment un color neutre, barrejat amb blanc, un toc negre, una paraula i una galeta va ser el resultat. 

Podem dir que va resultar ser un petit-gran detall. En definitiva, un tresor per el record. 

Em satisfà molt haver pogut participar en aquest acte tan emotiu.

MÉS DE DOS ROMBES...

La Montse volia regalar a la seva mare un cobrellit per una habitació on hi dormen els seus néts. 

Havia de ser un cobrellit mixte, alegre, no extremadament modern... Em va donar les mides, una foto de l'habitació i jo li vaig deixar triar una combinació de vàries teles i li vaig proposar una manta amb rombes.

La veritat que ens vam posar d'acord de seguida, em vaig posar mans a la feina, tallar, cosir, encoixinar, etc. Després de vàries hores de treball jo estava contentíssima del resultat, i segons el que em va comentar, tant ella com la seva mare es van soprendre de lo bonica que és!

Us deixo unes quantes fotos tot i que no fent de cobrellit...

EL PAQUET DE L'ARLET

La Gemma després de fer vàries comandes per nens acabats de néixer, pels germans, per carnaval, etc. ja té clar quins articles li agraden més i que creu més convenients en cada cas. 

El penúltim encàrrec, el de l'Arlet, tenia clar que volia un pack; també el pressupost que tenia per fer-lo. 

Vam parlar-ho i vam trobar els tres articles que podien fer un bon conjunt:

una bossa tot terreny
un pitet plastificat
i una samarreta. 

Per triar les teles vam començar a partir de la plastificada i vam anar-hi afegint la resta de teles que hi combinessin i que fossin modernes i de nena. 

A la mare de l'Arlet li va agradar tant que ja m'ha encarregat un pack per una amiga seva, però per veure aquest haureu d'esperar....

ANEM AL CIRC...

Primer de tot dir-vos que no m'he oblidat de tots/es vosaltres.... Continuo fent coses per poder-vos-les ensenyar... Però hi ha dies que no hi ha temps per tot! Espero que tingueu paciència i aneu disfrutant del que us vagi ensenyant ni que sigui de mica en mica!

Doncs bé un cop explicada la situació, avui us vull ensenyar el que va rebre de regal en Pol. 

La Gemma, qui m'ho va encarregar, no volia que es quedés sense regal quan anés a visitar la seva germana acabada de néixer, la Carla (ja us vaig ensenyar el regal d'ella aquí). Per la qual cosa vam estar pensant què li podria agradar al Pol. Després de pensar vàries coses vam trobar el regal adequat: un estoig cargolat!!!! Ja que el ser més gran i saber pintar guardés els seus colors.

A l'hora de triar les teles no em va ser gens difícil, tenia una tela que em tenia el cor robat, una tela del CIRC, les tonalitats eren ideals i alegres. Li vaig ensenyar a la Gemma i també li va agradar. Així que em vaig posar mans a la feina i el resultat.... vosaltres direu.... a mi, com no m'encanta!

Com que ja fa dies... us puc explicar que el Pol li va encantar quan el va rebre!

COMPARTIM UN RATET?

Des del dia que us vaig ensenyar el primer porta-ampolles ja n'he entregat uns quants... Tots iguals però a la vegada diferents! A més personalitzats amb diferents missatges. 

Així és fàcil portar les ampolles quan anem de convidats, o ja sigui per acabar regalant a casa de qui anem. Tothom qui me n'ha demanat ha acabat triomfant.

Avui us ensenyo un parell dels que he fet últimament; els trobo frescos, alegres i primaverals.

ALÓ ?

Fa dies que no us ensenyo un d'aquells articles que el presento com.... 'petits però no menys importants'!

Doncs bé, fa unes setmanes una bona clienta em va demanar una funda pel seu nou mòbil. Li agradava molt la combinació de colors i tons del pack per la Clàudia així que vaig començar a buscar i pensar quines teles utilitzaria, volia que fossin similars de tons però no les mateixes.

Finalment les vaig trobar i vaig començar a cosir, posar detalls, i txa txan... funda feta! Em sembla que per la reacció quan la va veure li va encantar... una amiga seva també i li va regalar! Es va quedar sense.... doncs aquest cop si la vam fer igual!

Aquest és el resultat, una cosa petita però que respira tot finura, netedat i elegància...